
https://www.facebook.com/event.php?eid=108227609258582
Per fi actualitzem el bloc! Després d'una temporadeta sense penjar els ecogestos, us oferim els ecogestos de febrer.
ECOGESTOS I EL REBOST
L’ús massiu de pesticides i fertilitzants químics en l’agricultura, la introducció de productes transgènics en la nostra dieta, la incorporació d’un llarg llistat d’additius químics als aliments, o el consum insostenible dels recursos pesquers, poden posar en perill la nostra salut i la del medi ambient. El grup Trocalcúdia és conscient d’aquestes problemàtiques, i per això dedicarem els Ecogestos de febrer a introduir certa informació al respecte: en definitiva els consells de consum versaran al voltant de l’agricultura ecològica i el consum responsable per poder garantir la seguretat alimentària.
CONSELLS PER A UN CONSUM RESPONSABLE DELS ALIMENTS
Els transgènics són organismes la informació genètica dels quals ha sigut manipulada, tot insertant, en determinats éssers vius, part de la informació genètica dels altres, a sovint espècies molt distintes, per tal de conferir-los una sèrie de propietats buscades. L’alliberament de transgènics al medi ambient suposa un risc per a la biodiversitat així com per a la salut. La contaminació genètica té efectes irreversibles i imprevisibles, així com nombroses conseqüències sobre els ecosistemes. Els riscos sanitaris, a llarg termini, dels transgènics presents en la nostra alimentació o en la dels animals dels quals ens alimentem, no s’estan avaluant i continuen sent desconeguts. A més a més, reforcen la dependència de la producció alimentària i dels éssers vius cap a algunes empreses multinacionals.
Aposta pel consum responsable del peix
Els productes de la pesca s’han convertit, en les darreres dècades, en aliments cada vegada més habituals a les taules de les nostres llars. L’augment del seu consum ha anat paral·lel als greus problemes de sobreexplotació de les zones de pesca a tot el món: els principals caladors estan baix mínims, el desenvolupament industrial ha sigut tan intens que ha provocat canvis en la pròpia composició biològica dels oceans. A més, els països del sud veuen com les flotes dels països rics acaben amb els seus recursos. En aquest context recomanem seguir quatre criteris bàsics:
- Aprofitar bé el pescat
- Rebutjar els immadurs
- Consumir peix provinent de zones properes
- Optar per peix capturat amb mètodes selectius
Tria aliments sense additius
Existeixen certs additius alimentaris, coneguts com “substàncies E” (lletra més un número oficial assignat per la Unió Europea) que s’afegeixen als aliments amb diferents finalitats.
Poden ser d’origen vegetal, però la majoria són substàncies químiques. Molts d’aquestos components, utilitzats per a l’elaboració i conservació del producte, són innecessaris: poden emmascarar la mala qualitat de determinats ingredients, i poden estar posant en risc la nostra salut. Fem un breu repàs d’aquestos additius:
- Colorants: “Milloren” l’aspecte de l’aliment després de la seua elaboració. Abarca els compresos entre E-100 fins a E-180.
- Conservants: Allarguen la vida de l’aliment. E-200 fins a E-289
- Antioxidants: Impedeixen que l’aliment es faça ranci, com és natural per l’efecte de l’aire, la llum i la calor. E-300 fins a E-322
- Correctors de l’acidesa: Regulen el PH dels productes. E-325 fins a E-363
- Espessants i gelificants: Augmenten la viscositat i formen un gel, respectivament. E-400 fins a E-440
- Emulsionants i estabilitzants. Homogeinitzen i estabilitzen el producte. E-442 fins a E-475.
- Potenciadors del sabor: Intensifiquen el sabor dels aliments. No és obligatori identificar el seu codi numèric.
- Edulcorants: Endolcen artificialment els aliments. Alguns sense codi numèric. En altres pot aparéixer la lletra H, no corresponent a l’assignació comunitària, sinò a l’espanyola.
- Aromatitzants: Afegeixen distints aromes. No és obligatori indicar el codi específic.
Opta per l’agricultura i ramaderia ecològica
L’agricultura i la ramaderia ecològica són un conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és produir aliments amb el menor cost ambiental i sanitari possible. Aquest tipus de producció rebutja la utilització de tòxics, potència l’us de varietats i races locals, tendeix a reduir la dependència del petroli i no separa l’agricultura dels ecosistemes (agroecologia). Els aliments obtinguts són de màxima qualitat, ja que no estan contaminats per productes químics (pesticides i fertilitzants) ni per transgènics. Els productes ecològics estan identificats amb etiquetes: a més del distintiu europeu, a Espanya existeix un logotip comú per a totes les comunitats autònomes. Es poden trobar al mercat local o a grans superfícies, així com a botigues especialitzades. Una altra opció és l’associació de diversos consumidors (per exemple a través de cooperatives de consum) que fan les comandes directament a l’agricultor.
Aposta per un consum proteic més racional
En gran part dels casos suposarà menjar menys carn, llet o ous, i més cereals i llegums. Al marge dels problemes de salut, un excés en el consum de proteïna animal, en un planeta amb recursos limitats, resulta un gran malbaratament. Malbaratem les proteïnes disponibles perquè transformem les proteïnes vegetals en animals: de forma global, el 40% de la producció mundial de gra es destina a alimentar ramat. La producció industrial d’un quilogram de bistec de boví requereix 5 quilograms de gra i l’equivalent energètic de 9 litres de benzina, i això sense tindre en compte la consegüent erosió del sòl, el consum d’aigua, la difusió de plaguicides i fertilitzants, l’esgotament de les aigües subterrànies i les emissions de metà (gas d’efecte hivernacle). En termes generals, la nutrició basada en la carn requereix 20 vegades més terra i 14 vegades més aigua que una dieta basada en vegetals. Buscar l’equilibri en la nostra dieta hauria de ser un objectiu per tal de fer un consum sostenible dels recursos.
Guia roja i verda de Greenpeace
Donada l’escassa o nul·la informació que els fabricants proporcionen als consumidors respecte a la possible presència de transgènics en l’elaboració dels productes alimentaris, Greenpeace ha elaborat un guia amb un llistat roig, on apareixen tots aquells productes els fabricants dels quals no garantitzen absència de soja o dacsa transgèniques; i amb un llistat verd, on trobareu tots aquells productes per als quals els fabricants no utilitzen soja ni dacsa transgènics. Aquesta guia va actualitzant-se periòdicament, i pots consultar-la a www.greenpeace.es . A aquesta mateixa adreça web podreu descarregar-vos una guia d’ús responsable de pescat.
Altres lectures recomanades:
CONVIVINT AMB TRANSGÈNICS, de David Bueno i Torrens (Editorial Ube/Omniscellula)
Per a la redacció d’aquest article, Trocalcúdia s’ha basat en informació extreta de www.greenpeace.es. Si vols que tractem algun tema concret sobre el consum responsable, o si tens cap dubte o suggeriment, pots enviar-nos un missatge a trocalcudia@gmail.com, o entrar al nostre bloc: trocalcudia.blogspot.com
Trocalcúdia.
Amb la primavera, torna el TROCA'L
El proper diumenge 27 de març, amb motiu de l'equinocci de primavera, es celebrarà la sisena edició del TROCA'L, Fira d'intercanvi de l'Alcúdia.
Després de cinc edicions, TROCA’L pren força i ens anima a començar amb molt bon peu la primavera: és l’ocasió de buidar calaixeres, armaris i prestatgeries d’eixes peces de roba que fa temps que ja no et poses, d’eixes joguines amb qui ja ningú juga a casa, aquells cd de música que fa anys que ja no escoltes... en definitiva, d’aquells objectes que ja no fas servir. Pensa que solament ocupen espai, i que ja no val la pena guardar-los “per si de cas”; sigam realistes: poques vegades rescatem eixos objectes oblidats.
El mecanisme del Troca’l és molt senzill: portes els teus objectes, i els exposes a una de les taules que l’organització t’assignarà. A partir d’aqueix moment, podràs començar a intercanviar els teus objectes amb els d’altres participants. Si creus que no val la pena usar una taula perquè no portes massa coses, no passa res: pots passejar-te per les taules, i oferir allò que portes a canvi d’algun objecte que t’interesse.
El millor consell serà que t’apropes i faces un aguaitonet: així veuràs el funcionament en directe, i podràs aprofitar per xarrar amb uns i altres mentre et fas un te, un got de xocolata, o menges unes pastetes (de bades, clar!), ja que el Troca’l s’ha convertit en un punt de trobada per a persones preocupades pel model de societat de consum en què estem immersos, i que pensen que una altra manera de consumir és possible: fomentant l’estalvi econòmic i el respecte amb el medi ambient.
Ja ho saps: diumenge 27 de març, de 12:00h a 14:00h, t’esperem al Parc del Patinatge, per a que participes amb els teus objectes, o simplement per a passejar-te i veure com funciona. Et sorprendrà!
L’AIGUA: UN BÉ ESCÀS
Segons Nacions Unides, 1.100 milions de persones careixen de les instal·lacions necessàries per abastir-se d’aigua, i 2.400 milions no tenen accés a sistemes de sanejament. Mentre tant, als llocs on l’accés a l’aigua està garantit, com al nostre territori, l’aigua es un recurs que es malbarata.
Això si, actualment s’estàn realitzant dissenys urbans sostenibles amb l’aigua de pluja, que permeten, prèvia depuració, la seua recollida en dipòsits soterranis que fan que posteriorment puga ser utilitzada per al reg, ruixat de carrers, i per tal de reomplir els aqüífers de la zona. Altra de les solucions possibles és la instal·lació de sistemes de reutilització d’aigües grises en vivendes. Aquestes aigües procedens de dutxes, rentadores i lavabos poden reduir la despesa entre un 35-45% del consum habitual. A més, a més, l’estalvi contribueix a la reducció del tractament de les aigües residuals.
Per tot això, des de Trocalcúdia ens sembla que el tema de l’aigua és dels més importants a l’hora d’aconseguir que casa nostra siga, cada dia, més sostenible i respectuosa amb l’entorn. I tot i que es podria fer un recull de les darreres innovacions tecnològiques, ens aconformarem en donar consells pràctics i senzills que ajudaran a aconseguir una reducció del nostre consum d’aigua. Esteu disposades a seguir-los?
CONSELLS PER A L’ESTALVI ENERGÈTIC I DE L’AIGUA A LA NOSTRA LLAR
La generació d’aigua calenta per a la higiene (aigua calenta sanitària)
El consum d’energia en la neteja (de les coses o del nostre cos) depèn del consum racional d’aigua i de calor. Els sistemes d’escalfament d’aigua actuals són de dos tipus: escalfament instantani (escalfador de gas que es pot combinar també per a calefacció) o escalfament d’acumulació (que pot ser de gas per a instal·lacions comunitàries, o de termos elèctrics individuals). Decidir-se per un o l’altre depèn de la reflexió personal sobre les vostres necessitats d’aigua calenta al llarg del dia (en diferents moments, de manera continuada o concentrada) i, de vegades, de l’estructura general de l’edifici (en el cas d’escalfadors comunitaris). A continuació vos presentem una sèrie d’apunts per ajudar-vos a decidir:
Els sistemes d’escalfament instantani (escalfadors) no són aconsellables en habitatges amb més d’un lavabo (o cambra de bany). Impliquen un malbaratament d’energia innecessari per raó dels canvis de cabal i de l’escalfament de les canonades de llarg recorregut.
Cal regular la temperatura de l’escalfador a uns 41 o 42 graus. És més que suficient per a la higiene i per calfar les canonades. Eviteu baixar la temperatura excessiva de l’aigua calenta barrejant-la amb aigua freda.
Els acumuladors d’aigua calenta són més indicats per a consums puntuals. En el cas dels sistemes elèctrics és aconsellable disposar d’un rellotge de connexió que es pugui programar ajustant-lo a l’horari d’ús.
En general, els sistemes d'acumulació són més recomanables des del punt de vista energètic que els d'escalfament instantani. El sistema més eficient i econòmic seria el d’un acumulador d’aigua calenta escalfat per gas, amb retorn i programable, encara que exigeix disposar d’un espai suplementari d’instal·lació.
Si es disposa d’espai cal recordar sempre que el sistema més eficient energèticament i més respectuós amb el medi ambient és el de panells d’energia solar tèrmica, que es comercialitzen en versions molt adaptades a diversos usos.
Consum d’aigua i consum d’energia: dues coses que tenen molt a veure
- No compreu botelles d’aigua envasada: els impactes de la indústria d’aigües envasades sobre els ecosistemes i el seu paper en el consum d’energia són molt elevats. Cal tenir a casa un sistema de depuració i millora del subministrament d’aigua de boca (destinada a la beguda o a la cuina) amb carbó actiu que ens permeti una garantia de les seves qualitats físiques i químiques. N’hi ha diversos al mercat en formes de gerros amb filtre o aparells connectats directament a l’aixeta.
- No deixeu cap aixeta oberta sense necessitat, ja que bombejar l’aigua fins a la vivenda requereix el consum de molta energia. Tanqueu l’aixeta mentre s’ensaboneu, ompliu la pila amb aigua quan s’afaiteu, useu un got d’aigua quen es raspalleu les dents… també quan escureu a mà podeu omplir la pila d’aigua.
- Cal instal·lar airejadors (difusors d’aigua) a totes les aixetes per reduir el consum (amb ells augmenta la pressió i necessitareu molta menys aigua per dutxar-vos, escurar…). I aixetes de monocomandament per la facilitat d’ús i l’estalvi que representen.
- No obrir l’aixeta d’aigua calenta per a poc de temps, ja que no arriba a donar aigua calenta i, a més, consumeix energia.
- Cal dutxar-se en comptes de banyar-se; estalvia energia i aigua, ja que un bany pot suposar el consum de 100 litres d’aigua, mentre que amb una dutxa es consumeixen uns 30 litres..
- Cal afaitar-se evitant un consum d’aigua calenta elevat o d’aigua freda per rentar la maquineta. En aquest cas és més econòmic usar una afaitadora elèctrica.
- Instal·leu un botó d’interrupció de descàrrega en el vàter. També podeu posar-ne un de doble descàrrega (parcial o total). Si no podeu, almenys gradueu l’angle de la vara del flotador per controlar la quantitat d’aigua que ompli la cisterna.
- Repareu les pèrdues de les aixetes i gotejos. Una gota per segon, suposa 30 litres al dia.
- Quan escolliu un electrodomèstic, informeu-vos sobre el consum d’aigua, ja que existeixen importants diferències entre uns models i altres. Per exemple, hi ha marques de rentadores i rentaplats que incorporen sistemes per tal de reduir el consum d’aigua (com rentadores que gasten menys de 71 litres d’aigua per bugada).
- Eviteu llençar pels desaigües res que no siga aigua: les restes orgàniques com ara olis i altres residus, contaminen els nostres rius i dificulten el treball de les depuradores. No useu el vàter com una paperera: malbaratareu uns 10 litres d’aigua.
- No descongeleu els aliments sota l’aixeta: és millor treure’ls del congelador el dia anterior i col·locar-los en la nevera; així consumireu menys aigua i energia, i respectareu la cadena de fred.
- Renteu el cotxe amb un poal d’aigua, ja que consumireu uns 60 litres d’aigua, front els 500 que suposa llavar-lo amb mànega.
- Consumiu productes reciclats i reciclables: així estalviem aigua i altres recursos, disminueixen la contaminació i els residus. Per exemple, per tal de fabricar una tona de paper verge es necessiten 115.000 litres d’aigua, mentre que en el cas del paper reciclat, es necessiten uns 16.000 ( un 89% menys!)
- Demaneu al vostre ajuntament i administració territorial que pose en marxa polítiques d’estalvi i reaprofitament de l’aigua, i difon aquesta informació entre familiars i amistats.
Per a més informació, podeu entrar a:
(inclou una secció molt completa de consells d’estalvi d’aigua)
www.xarxadelaiguaclara.org i xuquerviu.blogspot.com
(sobre els nostres rius i polítiques de protecció de l’aigua)
Trocalcúdia.