dimarts, 22 de març de 2011

ECOGESTOS - FEBRER

Per fi actualitzem el bloc! Després d'una temporadeta sense penjar els ecogestos, us oferim els ecogestos de febrer.

ECOGESTOS I EL REBOST

L’ús massiu de pesticides i fertilitzants químics en l’agricultura, la introducció de productes transgènics en la nostra dieta, la incorporació d’un llarg llistat d’additius químics als aliments, o el consum insostenible dels recursos pesquers, poden posar en perill la nostra salut i la del medi ambient. El grup Trocalcúdia és conscient d’aquestes problemàtiques, i per això dedicarem els Ecogestos de febrer a introduir certa informació al respecte: en definitiva els consells de consum versaran al voltant de l’agricultura ecològica i el consum responsable per poder garantir la seguretat alimentària.

CONSELLS PER A UN CONSUM RESPONSABLE DELS ALIMENTS

Els transgènics són organismes la informació genètica dels quals ha sigut manipulada, tot insertant, en determinats éssers vius, part de la informació genètica dels altres, a sovint espècies molt distintes, per tal de conferir-los una sèrie de propietats buscades. L’alliberament de transgènics al medi ambient suposa un risc per a la biodiversitat així com per a la salut. La contaminació genètica té efectes irreversibles i imprevisibles, així com nombroses conseqüències sobre els ecosistemes. Els riscos sanitaris, a llarg termini, dels transgènics presents en la nostra alimentació o en la dels animals dels quals ens alimentem, no s’estan avaluant i continuen sent desconeguts. A més a més, reforcen la dependència de la producció alimentària i dels éssers vius cap a algunes empreses multinacionals.

Aposta pel consum responsable del peix

Els productes de la pesca s’han convertit, en les darreres dècades, en aliments cada vegada més habituals a les taules de les nostres llars. L’augment del seu consum ha anat paral·lel als greus problemes de sobreexplotació de les zones de pesca a tot el món: els principals caladors estan baix mínims, el desenvolupament industrial ha sigut tan intens que ha provocat canvis en la pròpia composició biològica dels oceans. A més, els països del sud veuen com les flotes dels països rics acaben amb els seus recursos. En aquest context recomanem seguir quatre criteris bàsics:

- Aprofitar bé el pescat

- Rebutjar els immadurs

- Consumir peix provinent de zones properes

- Optar per peix capturat amb mètodes selectius

Tria aliments sense additius

Existeixen certs additius alimentaris, coneguts com “substàncies E” (lletra més un número oficial assignat per la Unió Europea) que s’afegeixen als aliments amb diferents finalitats.

Poden ser d’origen vegetal, però la majoria són substàncies químiques. Molts d’aquestos components, utilitzats per a l’elaboració i conservació del producte, són innecessaris: poden emmascarar la mala qualitat de determinats ingredients, i poden estar posant en risc la nostra salut. Fem un breu repàs d’aquestos additius:

- Colorants: “Milloren” l’aspecte de l’aliment després de la seua elaboració. Abarca els compresos entre E-100 fins a E-180.

- Conservants: Allarguen la vida de l’aliment. E-200 fins a E-289

- Antioxidants: Impedeixen que l’aliment es faça ranci, com és natural per l’efecte de l’aire, la llum i la calor. E-300 fins a E-322

- Correctors de l’acidesa: Regulen el PH dels productes. E-325 fins a E-363

- Espessants i gelificants: Augmenten la viscositat i formen un gel, respectivament. E-400 fins a E-440

- Emulsionants i estabilitzants. Homogeinitzen i estabilitzen el producte. E-442 fins a E-475.

- Potenciadors del sabor: Intensifiquen el sabor dels aliments. No és obligatori identificar el seu codi numèric.

- Edulcorants: Endolcen artificialment els aliments. Alguns sense codi numèric. En altres pot aparéixer la lletra H, no corresponent a l’assignació comunitària, sinò a l’espanyola.

- Aromatitzants: Afegeixen distints aromes. No és obligatori indicar el codi específic.

Opta per l’agricultura i ramaderia ecològica

L’agricultura i la ramaderia ecològica són un conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és produir aliments amb el menor cost ambiental i sanitari possible. Aquest tipus de producció rebutja la utilització de tòxics, potència l’us de varietats i races locals, tendeix a reduir la dependència del petroli i no separa l’agricultura dels ecosistemes (agroecologia). Els aliments obtinguts són de màxima qualitat, ja que no estan contaminats per productes químics (pesticides i fertilitzants) ni per transgènics. Els productes ecològics estan identificats amb etiquetes: a més del distintiu europeu, a Espanya existeix un logotip comú per a totes les comunitats autònomes. Es poden trobar al mercat local o a grans superfícies, així com a botigues especialitzades. Una altra opció és l’associació de diversos consumidors (per exemple a través de cooperatives de consum) que fan les comandes directament a l’agricultor.

Aposta per un consum proteic més racional

En gran part dels casos suposarà menjar menys carn, llet o ous, i més cereals i llegums. Al marge dels problemes de salut, un excés en el consum de proteïna animal, en un planeta amb recursos limitats, resulta un gran malbaratament. Malbaratem les proteïnes disponibles perquè transformem les proteïnes vegetals en animals: de forma global, el 40% de la producció mundial de gra es destina a alimentar ramat. La producció industrial d’un quilogram de bistec de boví requereix 5 quilograms de gra i l’equivalent energètic de 9 litres de benzina, i això sense tindre en compte la consegüent erosió del sòl, el consum d’aigua, la difusió de plaguicides i fertilitzants, l’esgotament de les aigües subterrànies i les emissions de metà (gas d’efecte hivernacle). En termes generals, la nutrició basada en la carn requereix 20 vegades més terra i 14 vegades més aigua que una dieta basada en vegetals. Buscar l’equilibri en la nostra dieta hauria de ser un objectiu per tal de fer un consum sostenible dels recursos.

Guia roja i verda de Greenpeace

Donada l’escassa o nul·la informació que els fabricants proporcionen als consumidors respecte a la possible presència de transgènics en l’elaboració dels productes alimentaris, Greenpeace ha elaborat un guia amb un llistat roig, on apareixen tots aquells productes els fabricants dels quals no garantitzen absència de soja o dacsa transgèniques; i amb un llistat verd, on trobareu tots aquells productes per als quals els fabricants no utilitzen soja ni dacsa transgènics. Aquesta guia va actualitzant-se periòdicament, i pots consultar-la a www.greenpeace.es . A aquesta mateixa adreça web podreu descarregar-vos una guia d’ús responsable de pescat.

Altres lectures recomanades:

CONVIVINT AMB TRANSGÈNICS, de David Bueno i Torrens (Editorial Ube/Omniscellula)

EL HAMBRE EN EL MUNDO Y LOS ALIMENTOS TRANSGÉNICOS, de Antón Novás (Editorial Los libros de la catarata)

TRANSGÉNICOS. INGENIERÍA GENÉTICA, ALIMENTOS Y NUESTRO MEDIO AMBIENTE, de Luke Anderson (Editorial Gaia Proyecto 2050)

Per a la redacció d’aquest article, Trocalcúdia s’ha basat en informació extreta de www.greenpeace.es. Si vols que tractem algun tema concret sobre el consum responsable, o si tens cap dubte o suggeriment, pots enviar-nos un missatge a trocalcudia@gmail.com, o entrar al nostre bloc: trocalcudia.blogspot.com

Trocalcúdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada